Els socialistes

Aquesta setmana he estat parlant amb diferents socialistes catalans i espanyols francament impactats per l’última enquesta del CIS. Jo li donaria un valor relatiu a aquesta enquesta. Però ells estan molt preocupats per un ambient de trista decadència, diuen. Potser injusta. Estranya si el seu líder és el més ben valorat en les enquestes. Amb una tensió d’incompatibilitat amb l’espai polític que ocupen: el centreesquerra on hi ha la majoria social. Víctima demoscòpica de Podem. Sis mesos en política és una eternitat. Dues pedres es presenten en el camí: ningú dubta que Susana Diaz té intenció de disputar les primàries a Pedro Sánchez el mes de juliol. Díaz es presentarà com la primera socialista que va guanyar unes eleccions des del 2008 (les últimes de Zapatero). I a Catalunya el socialisme té un notable problema en la seva presència en les properes eleccions municipals. ERC sempre ha dit que volia ocupar l’espai del PSC en clau nacional catalana. Van fracassar estrepitosament en els dos tripartits – el que tenia argument i el segon que era una societat d’interessos- però es pot donar que ara, onze anys desprès d’aquella idea, ara ERC substitueixi el PSC. Entre altres coses, perquè membres destacats del PSC han fet el pas. El 24 de maig tindrem un nou sistema de partits, que perfilarà les eleccions catalanes del 27 de setembre.