En la meva feina d’intentar mantenir i ampliar el grup parlamentari liberal
que presideixo al Consell d’Europa, fa
pocs dies vaig identificar dos nous diputats del parlament d’Ucraïna –sorgits de
les eleccions de finals d’octubre– que formen part de la delegació de
parlamentaris a Estrasburg i que tenen un perfil que sintonitza amb el nostre
grup. Vaig prendre contacte amb ells per escrit i després telefònicament. Quan em
van trucar, una veu jove em va preguntar ben seriosament en anglès si preferia continuar
parlant en llengua anglesa o en català. Xocat, vaig preguntar si qui em trucava
parlava català. I es va posar a parlar un català perfecte. La Liliana és
l’assistent parlamentària d’uns quants diputats del grup proeuropeu i de la
política nova (nascut fa pocs mesos) anomenat Samopomich. Va viure nou anys a
Catalunya, on encara hi viuen els seus familiars, a Mataró. Allí va fer part de
l’educació Primària, la Secundària i va estudiar tota la carrera de Ciències Polítiques
a la Universitat Pompeu Fabra. Quan fa un any va començar la revolta de Maidan
va tornar a Kíev per lluitar activament per la caiguda de les formes corruptes
de poder. Ella vol per a Ucraïna el mateix que ha viscut en els seus nou anys
catalans: prosperitat i seguretat. La conversa amb ella m’ha fet recordar aquells
anys que teníem converses semblants amb els romanesos mentre preparàvem el seu ingrés
a la Unió Europea; avui, en formen part. Hi ha una part important d’Ucraïna que
vol ser com l’Europa imperfecta però estable i segura en la qual vivim. La diferència
és que Rússia, per la seva dimensió, història i ambicions, mai voldrà assemblar-se
a l’Europa que va acollir i va donar oportunitats a la Liliana i els seus
familiars. Serem capaços de pactar la convivència entre un model europeu que
es va eixamplant i una Rússia que no es vol quedar amb els braços plegats sinó que,
25 anys després de l’ensorrament del comunisme, vol renéixer amb la seva àrea
d’influència? Les plaques tectòniques són especialment sagnants en aquest lloc
de frontera anomenat Donbas, en aquesta Ucraïna a la qual li queden cinc o deu
anys per treure’s els dimonis del passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada