07 de desembre 2014

Dies de compàs d’espera

Després de la conferència d’Oriol Junqueras proposant la celebració d’unes eleccions avançades al Parlament de Catalunya amb tres llistes amb el mateix contingut en el programa electoral, el full de ruta del president Artur Mas ha quedat en un compàs d’espera. Aquests dies s’ha recordat que la llista unitària de cinc partits diferents a Eslovènia va ser el desllorigador de la seva independència el 1991. Vist amb perspectiva i un intent de racionalitzar el moment polític i la contraoferta, entenc la frase que ha corregut i fet fortuna aquesta setmana: hi ha un President que vol fer història i un historiador que vol ser President. En aquest cas, fer-ho bé només depèn de nosaltres, no pas de cap element extern. Si tant obstinat està algun partit per saber la correlació de forces “ideològiques” en el moment present, potser l’alternativa seria celebrar eleccions al Parlament de Catalunya i municipals el mateix dia, el 24 de maig. Amb llista única sobiranista al Parlament i amb llistes de partit als municipis. Així es podrien fer les dues valoracions a l’hora: la força del mandat sobiranista i el pes dels partits que manifesten les diferents prioritats programàtiques en la governació.