12 d’octubre 2014

Un aire d’irritació just abans de la tempesta

El cel s'enfosqueix. Després d'un dia de forta calor i cel ample com els quadres de Velázquez comença a cobrir-se el cel de Madrid. La nit de dimecres va ploure fort, molt fort. Una condensació de malestar i irritació s’està formant en el cel del barri del Congreso. Aires de tardor semblants als aires de 2003 amb el Prestige i la guerra de l'Irak. Un catalitzador ha desfermat aquest malestar, el primer cas de l'Ebola a Espanya i la pèssima gestió de la sanitat de la Comunitat de Madrid i del Ministeri de Sanitat. I els filets de plastilina del petroli del Prestige en aquest cas són les glopades d’informació de les targetes de crèdit negres de Bankia -4000 euros de lliure disposició mensual en alguns casos- dedicades a viatges, licors, antiquaris i altres lubricants de la màquina del poder fraternal del Madrid de la bacanal del totxo. Tot això va sortint ara, la informació estava registrada des de fa temps. Algú ha decidit permetre la caiguda lliure del gran compromís PP-PSOE-IU-UGT-CCOO en el Madrid del ciment.

Un accent grec. El PP té perduda la majoria absoluta a Madrid i al País Valencià però el PSOE té enquestes que el deixen en tercera posició en les dues comunitats per darrera de Podemos. Ni el PP ni el PSOE es podien imaginar, fa un any, que el mapa polític que ve té cada cop més característiques del mapa polític de la Grècia desdibuixada pels estralls de la crisi. Un històric PASOK devorat per la seva esquerra i una Nova Democràcia com a primer partit però extremadament debilitat amb poc més del 20% dels vots. Paisatge grec per les eleccions autonòmiques de maig de 2015 i per les generals de finals de 2015 o començaments de 2016 -Rajoy serà un president que intentarà aprovar cinc pressupostos en els seus quatre anys de mandat.  Aires de final del bipartidisme amb un PP que ha perdut la gràcia de ser la vareta per la solució de la crisi econòmica - això ja es va veure amb el resultat de les eleccions europees- i amb un PSOE que balla per un peu al so de la flauta que interpreta la insuportable lleugeresa de la mercadotècnia de l’època de Pedro Sánchez-Cortefiel. Els 'hilillos de plastilina" són les glopades de milers d'euros de les targetes de farres de Bankia, la indemnització de 1.350 milions d'euros a les empreses que explotaven la planta Castor, encapçalats per Florentino Pérez, un vell conegut en els redits de les compensacions per lucre cessants que ja va cobrar, amb les seves empreses, més de 200 milions d'euros per lucre cessant en els Túnels del Pertús de la línea del tren d'alta velocitat (el cas TP Ferro).