Aquesta sentència tan profunda la vaig sentir de la boca de Edouard
Balladur (Esmirna, Turquia 1929), exprimer ministre francès i candidat frustrat
a la presidència de la República, un dels polítics més sofisticats de la dreta
civilitzada francesa (és indispensable la lectura del seu llibre Maquiavel en democràcia). Sense
seguretat jurídica i civil no és possible l’exercici de la llibertat en una
societat democràtica i dotada de sistemes de garantia de drets i compliment
dels deures pactats entre els ciutadans. M’ha vingut aquesta frase al cap quan
he conegut la sentència de l’Audiència nacional (espanyola) que ha exculpat a
quasi tots (menys un) dels acusats de provocar el setge al Parlament de
Catalunya. Convé llegir la sentència, convé veure quan els magistrats de
l’Audiència Nacional (espanyola) s’agafen l’exercici de la llibertat de
manifestació com un petit plaer sàdic per enforquillar la dignitat dels electes
catalans i del parlament que avui envia senyals evidents de malestar a les
assentades (i endormiscades) elits espanyoles. La majoria de les forces
polítiques del Parlament han decidit recórrer la sentència (aquí es veu que
encara queda un PSC que va governar i té memòria del que és la
institucionalitat i la seguretat com la primera de les llibertats). Els feliços de ICV han proposat enretirar
les balles de protecció del Parc de la Ciutadella com a homenatge d’aplaudiment
als bàrbars que van colpejar als parlamentaris i que van bloquejar el inici de
la celebració d’una sessió plenària (la sobirania d’un poble reunida en sessió
formal per fer lleis o controlar el govern). No és corporativisme parlamentari
el que escric, és la defensa de la llibertat i la democràcia. Perquè
alguns dels bàrbars simplement estaven en convocatòria lúdica (“fot-li fort a veure
si peta tot”) però els convocants estaven inspirats per una vocació no pas de
canviar la democràcia des de la democràcia sinó d’un feixisme llardós amb unes
gotes d’odi social. Aiii l’esquerra que els riu les gràcies fins que els hi
foten el petard a l’entrecuix (Aiii, Joan Herrera ja veuràs que ben parat que
en sortiràs del flirteig amb l’Ada Colau). Es veu que en la votació per
presentar recurs a la
sentència ERC s’ha abstingut, un cop més. No mullar-se ni
sota la dutxa. Pensar
en gran, o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada