La llei de consultes

He pogut llegir el projecte de llei de consultes no referendaries que la setmana que ve es discutirà i votarà en comissió al Parlament de Catalunya en vistes a la seva aprovació per tenir un marc legal per la consulta del 9 de novembre. El primer que cal dir és que està escrit des d’un rigor jurídic que els hi posa francament difícil als carregats de prejudicis (llegeixis al govern espanyol) per impugnar-la davant el tribunal constitucional espanyol. L’article 122 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya dóna empara a aquesta llei, que fins i tot el PSC es planteja votar a favor. En segon lloc cal assenyalar que el període per la convocatòria d’una consulta es fixe en un interval d’entre 60 i 30 dies abans de la celebració de la mateixa. Per fi ens homologuem amb els terminis europeus, àgils i més curts. Els britànics convoquen amb menys d’un mes eleccions, el parlament europeu va treballar fins un mes abans de la celebració de les eleccions. En la cultura política espanyola tot es para dos mesos abans de la convocatòria a les urnes. Això a la pràctica farà que el debat ciutadà democràtic sobre les opcions de vot del 9-N s’avançaran a la pròpia convocatòria formal de la consulta. Com en tants llocs, el debat ciutadà és continu i la convocatòria una formalitat des de la legalitat. Encara faria més ridícula una reacció desaforada del govern espanyol. Res està escrit en el guió de la propera tardor per part del govern central i el “equipo habitual de Moncloa”. Estem, també, davant d’un joc de formes, impecabilitat i una comunitat internacional que ens mira amb atenció. Pensar en gran.