S'ha acabat l'acte solemne de proclamació de Felip VI davant les Corts
Generals. Després d'una discreta i lluïda parada militar (tambors i cavalls...
tot molt alfonsí, cap innovació), el gruix dels diputats i senadors enfilen uns
autocars cap al Palau Reial. Fa setmanes que he decidit que no se m'hi ha
perdut res, que el sentit de la meva correcció institucional s'acaba dintre de
les parets de l'edifici dels elegits per sufragi universal. Res a dir pels que
han enfilat l'autobús, fins i tot comprensible en alguns casos. En el paisatge,
estampa de senyora de companyia posada en el paper de cortesana del PP que
resultarà bastant insostenible amb els temps que vindran. M'he quedat en aquell
edifici mig buit i m'ha sorgit una nova responsabilitat: fotògraf de cambra.
Quina parella més magmàtica i divertida de gironins asseguts en les reials
butaques! S'han fotut un embolic i encara no saben qui fa de Rei i qui fa de
Reina. Hem rigut molt, també per dintre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada