09 d’abril 2014

La proposta catalana i la por espanyola

Tarde de Toros al Congreso de los Diputados. Quan el president Rajoy ha començat i acabat la seva intervenció, la fúria de la bancada popular era la pròpia d’una tarda taurina. “Con un par de huevos” he sentit al meu clatell. El sistema de partits espanyols paralitzat de por per les eleccions europees del 25 de maig. Un cop més, la delegació del Parlament de Catalunya – com en la reforma de l’Estatut de 2006- ha vingut a parlar amb la mirada llarga i els replicants han pensat en els rèdits a setmana vista. Por, una certa por al final de cicle. Qui havia anunciat una certa modulació del discurs del president del Govern espanyol i una obertura sincera al pacte, s’ha quedat glaçat. Rajoy ha tirat de la carpeta de l’assessor Pedro Arriola (discurs dur i el cas català com a catalitzador de vots a Castella i Andalusia). Arriola va ser el ideòleg de la recollida de firmes contra l’Estatut i ha tornat a guanyar marcant línia. Mentrestant, Rubalcaba de ple en la campanya per les primàries del PSOE de la propera tardor. Rubalcaba ha parlat pels seus amb un: “con este lío, no arriesgueis con experimentos, confiad en mi para la ingenieria de Estado”. I els seus, bastant magnetitzats. Reverberacions de Josep Pla a l’hemicicle: “el més semblant a un espanyol de dretes es un espanyol d’esquerres”. Moment sàdic, injust i humiliant quan Rubalcaba ha comparat la reivindicació catalana amb les tensions entre el nord i el sud d’Europa i, tàcitament, ha fet volar la Lliga Nord en un atac que és pura concessió al PSOE andalús i la seva líder Susanna Díez, el punt de la balança. Ells parlen per d’aquí a un mes i mig, nosaltres parlem d’un moviment de fons.


Més que, mai, doncs, la defensa de la proposta catalana ha de ser feta des del rigor. I crec que així ha estat per part de la majoria de catalans que han intervingut en el debat. Ha de ser feta des del rigor jurídic i constitucional i ha de ser feta des de l’argument social i econòmic. L’allioli s’ha trencat i un cop deslligat no hi ha manera de refer-lo. Rajoy ha parlat com a cap de llista virtual a les eleccions europees. No ha parlat per convèncer ni a un sol català mínimament dubitatiu. El cas català és un assumpte que no saben com afrontar. Pilota xutada a córner. Ara, cita a les urnes el 25 de maig. La primera i gran oportunitat dels catalans per expressar-nos en vot secret. Cada vot serà comptat. També en les esquerdes del bipartidisme espanyol declinant. Passarà l’estiu i vindrà una tardor en la que la navegació fluvial pel riu començarà a tenir l’estil i les formes dels ràpids de la Noguera Pallaresa. Conversa a la tribuna: “entrarem en els ràpids” i resposta: “potser en les catarates del Niàgara”. El decebedor immobilisme de Rajoy té aires de final de cicle de 35 anys, per no dir de final d’un Estat de les coses.