29 de desembre 2013

Ora il nostro matrimonio è finito

El Cant de la Senyera de 2013. No sé si vostès van poder seguir el concert de Sant Esteve del Palau de la Música per la televisió o en directe. No sé si van seguir el final del concert amb el Cant de la Senyera i una gran explosió de catalanitat en sintonia amb el moment actual que viu i sent una part important del país. No sé si els va emocionar o els va deixar indiferents. A mi em va emocionar. Una estona després vaig recuperar el concert i vaig mostrar el seu final a un lluitador catalanista de llarg recorregut. Ho va mirar i escoltar en una atmosfera densa. Després va dir: “Espanya té un problema”. El dia després va aparèixer el primer ministre Mariano Rajoy davant de la premsa (cosa estranya) per fer balanç i es va mostrar inamovible (immobilista) sobre la demanda del govern i la majoria parlamentària catalana de celebrar una consulta. Aquell mateix dia el president Artur Mas concedia una entrevista al diari italià La Repubblica: “Siamo stanchi perché alla Spagna abbiamo dato più di quel che ci ha restituito. Sempre e per troppo tempo. Ora il nostro matrimonio è finito. Ma ci si può separare con civiltà restando buoni vicini. Noi vogliamo rimanere nella moneta comune, nell'Unione europea, in Schengen e nella Nato”, afirmava Mas.

Sembla ser que les coses evolucionen a una velocitat superior a la que alguns esperaven. És cert que alguns en la comunitat internacional contemplen el moment polític català amb distància i altres amb franca simpatia, en sóc testimoni molt directe dels dos casos. Tan cert com això és que els mateixos que es miren amb distància el cas català cada cop entenen menys la paràlisis del govern espanyol. No és cert que autoritzar la consulta sigui inconstitucional tal com ja han assenyalat diversos constitucionalistes i dos ponents de la Constitució. Catalunya està plantejant una autorització a partir dels mecanismes constitucionals i Rajoy sap que pot autoritzar un referèndum que per la pròpia nturalesa dels mecanismes proposats no és vinculant. Però el que no volen Rajoy ni Rubalcaba és que el poble català pugui expressar la seva posició sobre l’estatus quo actual i futur en les urnes. Convindria que Rajoy llegís uns quants cops l’editorial del Financial Times del 15 de desembre i que es donés compte que ni el pas del temps ni la negativa permanent al diàleg per la seva part són bones pel seu govern i que si continua així lesionarà la seva pròpia imatge i credibilitat. A Europa cada cop s’entén menys la negativa tancada al diàleg i la falta d’iniciativa política de Rajoy. El Cant de la Senyera de l’últim Sant Esteve serà recordat com una expressió d’un país en moviment davant un Estat espanyol in alvis.