El 12 de
desembre va fer un any que va morir Lluis Maria de Puig a l'edat jove de 67
anys. En Lluis Maria és el polític gironí amb més altes responsabilitats
internacionals que mai hem tingut. Europeista convençut, demòcrata en cadascun
dels seus actes, persona d'una gran humanitat i un destil·lat sentit de l'humor
- el somriure interior ens salvarà-, va ser president de l’assemblea parlamentària
del Consell d'Europa (rang de cap de govern). Un any just desprès, el dia 12,
em trobava en una reunió de la Comissió d'Afers Jurídics del Consell d'Europa a
Paris. Vaig demanar la paraula al final de la reunió per tenir unes paraules de
record i homenatge cap a qui fou president de l’organisme internacional que ens
convocava. Quan vaig sortit, una traductora -embolcallada en una elegant
bufanda de color malva- (que no era de castellà perquè no hi ha traducció en
aquesta llengua) se’m va acostar i em va dir, en un òptim castellà, amb llàgrimes
contingudes als ulls: "gràcies pel que ha dit de Lluis Maria de Puig. Era
una gran persona. Moltes gràcies, de veritat". I se’n va anar ràpid sense
que tingues capacitat de respondre. Vaig enfilar Avenue Kleber caminant
lentament en aquell dia fred de desembre i pensant: estem una mica vius quan algú
ens recorda amb llàgrimes als ulls un any desprès. Serenament impressionat del
record viu entre els meus col·legues. Vaig arribar fins a Trocadero amb aquests
pensaments. Es va posar a ploure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada