Quan els russos van arribar a la Costa Brava

Transformacions en el turisme. D’aquí a uns anys escriurem les memòries del que aquests anys estem vivint en directe: l’arribada d’una important colònia de russos i de ciutadans d’altres repúbliques exsoviètiques que han escollit la Costa Brava com el seu lloc de vacances o, en alguns casos, fins i tot com la seva primera residència. Haurien pogut anar a instal·lar-se a la costa Adriàtica, o al sud de França....o al nord d‘Itàlia....però han escollit la Costa Brava. Convé parlar amb ells per escatir el perquè de la seva elecció. Ho vaig fer l’any passat i ho he tornat a fer aquest estiu. Han vingut per quedar-s’hi, millor conèixer els nostres nous veïns des d’un bon principi. Hi ha una franja de població russa amb un alt poder adquisitiu, altres de turisme de temporada que busquen hotel modest. Hi ha oferta pels dos tipus. Són famílies a les que agrada un luxe bastant explícit i cridaner, absolutament coherent amb les seves formes de vida i la decoració de les seves cases dels seus llocs d’origen. Volen alguns serveis de manera ràpida i estan disposats a pagar en efectiu per un servei a l’instant. A vegades el recepcionista o el director de l’hotel queda una mica parat davant demandes singulars amb gran urgència. Una russa que fa més d’una dècada que viu a Girona i que parla un català perfecte em va explicar aquesta setmana que buscava una casa a primera línia de mar amb accés directe a una platja i perfecta cobertura de wi-fi i 3G. El preu disposat a pagar pel lloguer era altíssim. No va trobar una casa d’aquestes característiques i al final el rus va decidir anar a estiuejar a Xipre, un altre destí preferit. Acostumats a Xipre es queixen dels impostos alts que es paguen aquí. Un ciutadà d’una república exsoviètica li explica a la meva amiga russa establerta a Girona i casada amb un gironí que els tres cotxes que té tot l’any a la seva casa de la Costa Brava, els tres estan matriculats a Alemanya perquè el preu de l’impost d’importació és molt més baix a Alemanya (país que fa dècades que sap fer negocis amb els russos) que no pas en el quadre d’impostos hispànics.

Quina combinació de vol? L’estiu passat vaig tenir coneixement que l’ambaixador d’una rellevant república exsoviètica passava uns dies d’estiu a Sant Feliu de Guíxols. De fet, ell m’ho va comunicar per SMS mentre elogiava la visita a l’espai Thyssen. Fa anys que el tracto a Madrid per les meves responsabilitats com a portaveu del grup parlamentari a la Comissió d’Afers exteriors. Els vam trobar passejant pel camí de ronda de S’agaró. Anaven acompanyats d’un altre matrimoni, tots amb fills. Vàrem mantenir una breu i protocol·lària conversa a peu dret. Se’m va acudir preguntar als amics quina combinació d’avions havien agafat per arribar a Barcelona: si per Kiev o per Moscou....em van respondre que no, que tenien l’avió privat aparcat a l’aeroport de Girona. Em va quedar una cara una mica d’estúpid, suposo. Aquests tipus de turisme també està a la Costa Brava i diuen que troben a faltar hotels de cinc estrelles per invitar als seus amics. Un canvi en profunditat.

Interès per Dalí. Molts d’ells també tenen un viu interès per l’obra de Salvador Dalí. L’últim cop que vaig estar al museu de Figueres acompanyat una diplomàtica nord-americana, era el mes de maig d’aquest any, vaig notar per primer cop en la parla, la fal·lera per les fotos, els moviments més aviat decidits....que el museu estava ple de russos. El president del Parlament d’una república exsoviètica ha viatjat amb la família a Barcelona aquests dies amb dos objectius: veure el primer partit de Lligar del F.C. Barcelona (un Barcelona-Llevant) aquest diumenge i visitar el Museu Dalí.

El llibre que s’haurà d’escriure. Ja fa anys en Frederic Sunyer, l’amic farmacèutic de Palafrugell, em va facilitar la primera trobada amb el periodista Carles Sentís a la seva casa de Calella de Palafrugell. Des d’aleshores i durant força anys era una agradable tradició de l’estiu repetir la visita i estar una llarga estona xerrant o més exactament escoltant i preguntant a un home tan dens en experiència i coneixements. Recordo que sempre li agradava descriure, amb paraules precises i en veu baixa, els inicis dels turisme a la Costa Brava. Josep Pla, Carles Sentís.....segur que avui pensarien en escriure un llibre o uns papers anomenats, aproximadament, “Quan els russos van arribar a la Costa Brava”.

El Museu del Suro. El dilluns 12 d’agost vaig visitar els responsables de Retecork a la seva seu de Llofriu i després van ser molt amables acompanyant-me a satisfer un desig pendent: visitar el nou Museu del Suro de Palafrugell. Retecork és la federació d’associacions de municipis surers del sud d’Europa. No es pot pas deslocalitzar la producció surera, que sempre es fa prop d’on hi ha suro: Portugal, Extremadura, Catalunya, la costa mediterrània francesa, Sardenya i el nord d’Itàlia. El mapa és precís. En Lluís Medir, farmacèutic de Palafrugell, president de Retecork els últims anys i polític de llarg recorregut i en Guillem Genover, actual vicepresident de la xarxa europea, van tenir l’amabilitat d’acompanyar-me a visitar el nou museu. Si no ho han fet els hi recomano vivament una visita. El projecte museogràfic està pendent d’una actualització que arribarà en breu i el vídeo de mitja hora, molt ben elaborat, ajuda a entendre la importància de l’empresa surera a Palafrugell, el brogit de Can Mario fins l’any 1993, ara fa vint anys. Una magnífica introducció a aquest món és el llibre “La contribució catalana al desenvolupament de la industria surera portuguesa” del professor Jordi Nadal i Oller i el doctor Pere Sala.

Mirant el Canadà? M’han dit que la diputada Carme Chacón, que va estar a 22 vots de ser secretària general del PSOE (que vol dir 11 vots per girar el resultat) ha posat la mirada a una universitat de Canadà on vol anar a impartir classes de dret i federalisme per posar una mica de distància a l’agitada batalla pel lideratge del PSOE. La pregunta a la que no tinc resposta és si farà compatible les seves estades a Canadà amb l’escó de diputada per Barcelona.