02 de març 2011

El nom de les coses


L’any 1992 hi va haver una gran batalla al Congrés dels Diputats per modificar una llei de 1986 i permetre que les províncies de Girona i Lleida ja no tinguessin el nom oficial castellanitzat de Gerona i Lérida. Aquesta setmana hem aprovat modificar la llei per normalitzar el nom de les tres províncies de la Comunitat Autònoma Basca. Ja poden practicar per escriure; a partir d’ara, Bizkaia, Gipuzkoa i Araba/Álava. M’ha agradat estudiar el cas per preparar el debat. Raons sociolingüístiques avalen absolutament aquesta decisió de normalització lingüística en uns territoris que fa cent anys només es parlava basc, la llengua pròpia d’aquella terra. El PP i la diputada de UpyD hi ha votat en contra. El que ha quedat molt malt parat és el PSOE que sempre hi havia votat en contra i que si ara hi ha votat a favor és perquè aquest era un dels punts firmats del pacte de pressupostos per 2011. La defensa de la modificació de la llei l’ha fet el meu amic nacionalista Aitor Esteban. La negociació també du la firma del sistemàtic Josu Erkoreka. Repassant els papers de 1992, he vist que els socialistes, i els socialistes gironins, defensaven la cooficialitat en el nom oficial de les províncies catalanes: Girona/Gerona, Lleida/Lérida. Un ridícul fenomenal. Algú ho havia de dir. I va ser el diputat Josep López de Lerma que, aquí també, va fer un gran treball. Practiquin: Bizkaia, Gipuzkoa i Araba/Álava.