Comença l’últim any de la novena legislatura espanyola. El president Zapatero es troba en els nivells més baixos d’acceptació i popularitat i continua sense desvetllar si tornarà a ser candidat (el que per alguns és una intel·ligent “administració dels temps polítics” per la majoria és un gran desconcert).
Zapatero tornarà a ser candidat si les enquestes li riuen una miqueta. Durant un any intentarà explicar que el sacrifici i les reformes són el millor per la societat i són indispensables. Com que ho fa amb reserves mentals i tensions ideològiques, fins ara no ha sabut explicar-ho així. També és cert que el gran càstig del món socialista es pot produir en les eleccions municipals i autonòmiques i després els comptadors es poden tornar a equilibrar entre govern i primer partit de l’oposició.
Una majoria absoluta del PP no convé per res al desenvolupament de l’autogovern de Catalunya i una certa recuperació del Partit Socialista es convenient en aquest sentit. L’efecte de rellançament de la remodelació ministerial d’octubre de 2010 ja ha quedat fosa. Ara queda la reforma de les pensions (aprovada per Reial-Decret el 28 de gener proper) i un últim any que Zapatero es discuteix entre fer-lo “radical” o“reformista”. El PP i el seu líder, desdibuixats i esperant que la fruita caigui madura. Les enquestes apunten un increment de diputats de CiU que seria l’escenari ideal per completar el mandat de governació donat per les urnes el 28 de novembre. Les enquestes també apunten a una recuperació de IU i un grup parlamentari propi per UPyD (els durs de la dreta la votaran per castigar a un PP que es pot permetre prescindir de Álvarez-Cascos i altres elefants conservadors).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada