18 de setembre 2010

Tres mesos

El president de la Generalitat va anunciar el 7 de setembre, en exercici de les seves funcions, que les eleccions al Parlament de Catalunya seran el 28 de novembre. Dintre dels límits temporals de la llei. Si mirem comparativament quan han estat convocades eleccions al parlament català i a les Corts Generals, mai en trenta anys s’havia allargat tant la legislatura apurant els comptes des del dia de la constitució ara fa quatre anys del parlament. Però el tema no és aquest. Les eleccions són convocades entre 54 i 60 dies abans que se celebrin. Per tant, les eleccions seran convocades el 4 d’octubre. Però quasi tothom creu que les eleccions ja estan convocades i la política catalana ha entrat en una llarga precampanya de tres mesos. Qualsevol decisió del govern serà interpretada en clau electoral, qualsevol iniciativa de l’oposició al parlament serà considerada en clau preelectoral...només el president de la Generalitat és responsable d’estendre aquesta llarga precampanya. Ha calculat malament els efectes del seu anunci. I continua aferrat a la idea que el simple pas del temps millora les coses. Hauria estat més lògic que les eleccions se celebressin el 24 d’octubre. Però si les volia fer el novembre, hauria hagut de resistir la pressió i no anunciar la data fins el dia de la seva convocatòria. I fins aleshores, deixar que executiu i parlament poguessin treballar amb la normalitat pròpia d’un final de legislatura. No sóc partidari de començar la precampanya abans d’hora. Molts ciutadans de Catalunya ja tenen conformada una opinió sobre l’actual govern i sobre els punts forts de l’alternativa. La idea de la necessitat de canvi és predominant, però els ciutadans no han de suportar tres mesos de campanya electoral. Tot arribarà.