02 de maig 2010

La sentència de la Maestranza


El gran Enric Juliana, que aquesta setmana ha estat honrat, també, amb el títol de commendatore de la República italiana, va deixar escrit que la retallada de l´Estatut en el Tribunal Constitucional vindria d´una inspiració clarament andalusa. L´olfacte del periodista és innegable però el relat semblava una mica deutor del realisme màgic. Fins que aquesta setmana ha saltat a la portada d´un diari de gran tirada la foto de tres magistrats en l´última «corrida» de la Feria d´Abril de la Maestranza de Sevilla. Qui vol sortir a les fotos, s´ha de posar precisament allí. Tota una declaració de la pedregada que s´acosta. El magistrat Manuel Aragón Reyes -amb la tensió molt alta aquests últims dies, segons un seu company catedràtic- que és el nom proposat pel ministre Francisco Caamaño és el factor no calculat de tot aquest gran desori. Acompanyat del nou ponent Guillermo Jiménez -continuador de l´escola de Manuel Olivencia, un home transversal: catedràtic de Mercantil, excomissari a proposta socialista de l´Expo de Sevilla de 1992 i sogre formal de Javier Arenas Bocanegra- i de Ramón Rodríguez-Arribas, magistrat conservador. Aquest és el trident impúdic que es deixa fotografiar amb en una postal de «castizismo» amb el puro a la mà vivint una «corrida» de toros, tot inspirant-se per afrontar la retallada d´un Estatut que té quatre anys de plena vida i que ha estat referendat. La pedregada es podria frenar amb la renovació immediata dels quatre magistrats «caducats» nomenats pel Senat, però a la Moncloa tenen el cap a una altra banda o ara ja en cap. Tot i que algun constitucionalista llepafils ha considerat «inconsistent» que el Parlament de Catalunya declari el Tribunal Constitucional «incompetent» per dictar sentència, aquesta notícia té un gran valor. Avui ningú de l´Executiu s´ocupa de salvar el fil prim que relliga la política catalana i l´espanyola. Ho consideren un tema «regional i de tribunals». La vicepresidenta primera cansada i el president desbordat. Hi ha una altra manera de frenar la pedregada: convocar eleccions al Parlament de Catalunya en una o dues setmanes per a finals de juny.