La frase és d’Oscar Wilde: “Del sublim al ridícul només hi ha un pas”. Em ve al cap aquesta setmana quan veig l’entrada en l’escena de la política internacional del president del Govern espanyol. La foto tants anys pidolada del president del govern amb el llogater de la Casa Blanca ha relliscat bastant –per tan anunciada- però la gira pel mitjà orient m’ha deixat més preocupat: “Venim aquí a solucionar el conflicte entre Israel i Palestina, ens hi mullarem (sic) durant la presidència espanyola de la Unió Europea”. Les paraules pronunciades en el Museu Yad Vashem de Jerusalem i la dedicatòria naïf en el llibre del museu de l’Holocaust m’han deixat preocupat. La presidència de torn porta moltes cites prèviament fixades (revisió estratègia energètica, cimera UE-EUA a Madrid...) que aniran bé o no en funció del la cuina dels comissaris europeus de Brussel·les. Però l’aportació pròpiament espanyola no es veu per enlloc. Els ambaixadors dels Estats membres de la UE a Madrid s’han queixat aquesta setmana perquè encara no tenen el programa de la presidència espanyola: Moratinos emprenyat perquè De la Vega vol controlar-ho tot i el ponteja. El secretari d’Estat per a la Unió Europea, Diego López-Garrido, només es pot recolzar en els bons tècnics i diplomàtics que el recolzen –alguns molt vinculats a les comarques gironines-. La presidència anirà bé perquè sempre aporta focus, atenció i fotos...però no la veig, a dia d’avui, ni vertebrada ni substantiva. Llegir els fets més enllà de l’excitació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada