La Cati fa sonar a tot volum les ranxeres a la seva cabina de pagament del pàrquing de Begur. És el dia de Santa Maria, el pic de l’estiu, el ferragosto. La Cati ja té alguns anys però tira floretes als clients coneguts i els clients li corresponem. La Cati ha viscut i ha patit d’amor i de treball. Les coses que ens hem explicat sempre han estat en els petits intervals del pagament manual. “Te has pasado un poquito...mi niño...pero te voy a cobrar sólo una hora”. De Sants a Girona. “Los hombres, que sois todos iguales...pero volví a caer...”. Menjar un minientrepà de truita a la plaça de Begur i prendre un tallat a primera hora del matí amb una bona companyia i una conversa sense principi ni final, quan les botigues encara estan ben plenes de viandes i buides de clients. El tràfec de turistes tranquils i vilatans laboriosos invita a badar amb punxes de desvetllament i pruïja. Les fruites i les verdures són esplèndides. Avui puja boira de les cales, el mes comença a declinar cap als dies plàcids de finals d’agost. A la ràdio entrevisten a la eurodiputada Carmen Romero, serena i parlant de les coses grans i d’Europa sense el dogmatisme del partidisme cec. Canvio al CD. Variacions Goldberg de Bach, evidentment interpretades per Glenn Gould. Així vaig sortint de Begur, aquesta gran densitat de replecs de la naturalesa que condensa un discret formiguer humà i una bellesa natural molt destacada. Amb el fons de les Variacions Golberg em tornen a la memòria les ranxeres de la Cati, i els seus ulls blaus i les seves arrugues i tanta vida viscuda...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada