08 d’agost 2009

Amiant a algunes carreteres gironines


Un informe de l’Ajuntament de Girona ha detectat aminat en l’asfalt de la carretera de Barcelona de la ciutat. A les poques hores hem sabut que també hi ha amiant en carreteres de Palamós i la Bisbal. I ara surten els casos d’altres ciutats catalanes, com Sant Cugat del Vallès. Poca broma que no és un cas menor. L’amiant és un producte prohibit per la Unió Europea des de l’any 1999 quan es va evidenciar científicament que l’exposició a l’amiant de les persones pot provocar diferents tipus de càncer de pulmó. Dimecres parlava amb un amic professor universitari i ara diputat que se li van morir tres amics del departament per un càncer de pulmó després d’una llarga exposició en els despatxos universitaris a l’amiant. L’Estat fa anys que hauria d’haver informat de les carreteres de la demarcació que tenen amiant però no ha estat fins ara quan s’havia d’escometre un reasfaltatge de la carretera de Barcelona que s’ha destapat que durant anys el ministeri de Foment ha amagat, inclús quan es va fer el traspàs de la carretera a la ciutat, que l’asfalt conté un producte altament nociu, cancerigen. No és una responsabilitat del nou ministre de Foment però sí del ministeri que ell dirigeix en el seu conjunt i d’uns fets amagats durant anys. El ministre ha d’informar sense dilacions de les carreteres afectades i és evident que el Ministeri de Foment s’ha de fer càrrec de les obres de retirada de l’amiant i fer-ho en condicions de màxima garantia per la salut dels ciutadans. Avui l’amiant asfaltat no és perillós però sí que ho serà la pols de les obres d’aixecament del ferm. S’hauran d’extremar les mesures de protecció de la salut dels ciutadans. L’any 1995 l’alcalde de Girona d’aleshores, Joaquim Nadal, va renunciar a les obres de millora de la N-II al seu pas per Girona a canvi dels accessos a la ciutat per la Devesa. En aquell moment la ciutat hauria d’haver estat informada i avui s’hauria de discutir si no hauria estat millor reformar en profunditat tot el traçat de la N-II pel tram urbà de Girona – que s’ha de fer ara amb menys pressupost- que no pas una rotonda amb pretensions de bona perspectiva monumentalística.