Ha caigut Alberto Saiz, director dels Serveis Secrets. La dimissió forçada estava cantada des que el Govern i el Parlament van tenir els primers indicis que deia mitges veritats. N'hauria de demanar perdó. La crueltat cap a l'arbre caigut ha conduït a situacions com la següent. Fa dues setmanes Saiz va reconèixer a porta tancada i en la Comissió de Secrets Oficials que havia sotmès espies del CNI al polígraf per detectar qui filtrava informació de la seva vida a un diari. Se'ns va demanar confidencialitat absoluta i es va donar aquest fet com a "absolutament normal". Ara és el mateix Govern que ha filtrat aquesta dada per desacreditar el personatge. M'ha trucat un periodista per demanar-me quines creia que eren les reformes i reptes del nou director del CNI, Sanz Roldán. Li he dit que el repte del nou director dels Serveis Secrets era que ni ell ni cap periodista i molts pocs polítics puguin saber què fan els Serveis Secrets, que per això són secrets. S'ha quedat una mica parat i sense la consagrada frase curta per fornir una crònica periodística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada