Dilluns al matí al Palau de Luxemburg de París, seu del Senat francès, reunió de parlamentaris dels Estats membres de la Unió Europea amb el primer ministre francès, François Fillon. El primer ministre llegeix una comunicació d’un quart d’hora sobre el programa de la presidència francesa de la UE i després se sotmet durant una hora i quart a preguntes dels parlamentaris d’arreu de l’Europa comunitària. Preguntes que ell prèviament no coneix. Es desenvolupava bé, amb dades i idees generals. Estructura bé el discurs i comunica amb precisió. Penso que això és impossible en el govern actual, de Barcelona o Madrid, on tots els membres del gabinet venen a llegir unes notes d’unes preguntes prèviament conegudes. Es respira molta més densitat política en aquest vell Senat francès. Aquests dies estic llegint una biografia de Charles de Gaulle escrita pel corresponsal Don Cook, que va viure en primer pla la Segona Guerra Mundial i la fundació de la V èna República francesa. La França del segle XX la va modular l’obstinada voluntat de De Gaulle. Els grans països es van fent millors amb les grans voluntats de grans líders. Avui a Europa li manca aquesta obstinada voluntat d’alguns dels seus líders. Tot i això, Europa farà un salt endavant en la seva integració en els propers mesos i anys per pura necessitat de ser un actor rellevant en aquest nou ordre que s’intueix. El passat no se n’acaba d’anar i el futur no acaba de presentar-se...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada