18 de maig 2008

El Partit Popular i la llengua catalana


La primera iniciativa del Partit Popular en el Ple ha estat tornar a denunciar un relat fals sobre la discriminació lingüística i els «greus problemes per aprendre castellà a Catalunya». Un clàssic de la casa: nacionalisme d´Estat. Van acabar la legislatura així i la comencen igual. Em toca intervenir. I els recordo que la seva estratègia de presentar una Espanya agònica i a punt de trencar-se com a revulsiu per aconseguir una majoria social en oberta confrontació amb els nacionalistes no els ha donat bons resultats. No els ha donat la victòria. I a Madrid qui no guanya, no governa. La projecció freudiana de l´imaginari de la dreta espanyola: el xoc frontal dels cabrits. «El choque de los carneros, señor Rajoy!, ni dos almas ni viaje al centro». Els explico el que els passa: que creuen que hi ha una llengua superior, el castellà i unes llengües de segona, entre elles el català. Fins que no superin aquest trauma i assumeixin el caràcter plurilingüístic de l´Es­tat, patiran i faran pocs amics parlamentaris. I els dic que aquesta tesi no és meva sinó que es troba en el recomanable llibre del professor Moreno Cabrera sobre el nacionalisme lingüístic d´Estat.