Venim explicant, les persones que fa temps que seguim la política d’aigües que Catalunya està a punt de patir una situació crítica de sequera. El gran riu sobreexplotat és el Ter. Més que paradoxa és un sarcasme que la conselleria de Medi Ambient sigui gestionada per una força com Iniciativa per Catalunya-Verds, contrària per principi a qualsevol tipus de transvasament, en l’època que s’ha autoritzat el major transvasament del Ter i en l’època que d’amagat fa mesos que els Govern està construint una conducció d’aigües per la gal.leria de servei del Túnel del Cadí per transvasar aigua del Segre al Llobregat per abastar l’àrea metropolitana de Barcelona. L’aigua del Segre és aigua que desemboca a l’Ebre. Quina distància més quilomètrica entre el que deien i el que fan els gestors actuals de la política de l’aigua. La gestió de l’aigua escassa ha estat la responsable de grans confrontacions i tensions, històricament. Ara les coses no s’estan fent bé. És fantàstic que la cap de llista socialista per Girona afirmés durant la campanya: “Els transvasaments són una sol.lució del segle XIX i no pas del XXI”. L’anterior legislatura la ministra de Medi Ambient va autoritzar els transvasament del Xúcar de València a Castella la Manxa i el transvasament encobert del Segre i la connexió de Cunit... què són? Solucions del Segle XIX? Sí, transvasament de l’1% de l’aigua del Roine a Catalunya. Sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada