04 de gener 2008

1808, patriotisme espanyol

El Govern de l’Estat està preparant una gran commemoració dels 200 anys de la guerra de la independència, el que per aquest barrals en diem la guerra del francès. Fa temps que vaig recordant als alcaldes d’aquí que a Madrid hi ha molts diners per anar a buscar en motiu, o sota el pretext, d’aquesta efemèrida. El ministre de cultura, l’intemperat César-Antonio Molina, ha presentat aquesta setmana el programa i ha anunciat una gran reflexió “sobre el presente y el futuro de esta gran Nación que es España”. No tinc espai per reproduïr més de les moltes referències d’un carregat nacionalisme espanyol d’aquest govern que quan es mira al mirall, de tan natural, ni s’identifica com a nacionalista tot i que el practica amb l’unitarisme de Godoy i la pressumpta il.lustració política de Jovellanos. Vull dir: amb mentalitat de matriu castellana. Esperanza Aguirre fa la guerra pel seu compte i prepara un gran acte apol.logeta de “lo español” enfront de l’enemic francès pel proper 2 de maig. Calcula que, depèn de com, pot ser el dia ideal per llançar la seva candidatura al lideratge del Partit Popular passat per les urnes.