27 d’octubre 2007

Els forats d'una urgència que fa vint anys que espera

La Ministra de Foment fa setmanes que hauria d’haver presentat la seva dimissió. No només no ho fa sinó que li posa difícil al president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez-Zapatero, perquè la cesi. Ahir encara va tornar a anunciar que no dimitia després del gran nyap de les obres accelerades per l’arribada de l’Alta Velocitat a l’estació de Sants de Barcelona el 21 de desembre. Ha dit que no dimitia i ha anunciat que no es rescindeix el contracte a l’empresa adjudicatària de l’obra, OHL. Aquest segon punt em sembla una rectificació correcta perquè només es pot rescindir un contracte després de la incoació i resolució d’un expedient, cosa que no s’ha produït. Però la temptació populista de carregar ràpidament responsabilitats a tercers ha existit. Amb una forta pressió del Govern de la Generalitat. El constructor podria tenir les seves responsabilitats. S’han de demostrar. Però queda clar que hi ha una responsabilitat de supervisió, in vigilando, de l’Administració. Podríem acabar la legislatura amb una Comissió d’Investigació al Congrés dels Diputats sobre el col·lapse de les infrastructures a Catalunya. El Ministeri de Foment s’ha dedicat a menar la pressa per complir el que diuen les, avui, patètiques tanques publicitàries que hi ha al voltant de Barcelona: “En diciembre la Alta Velocidad llega a Barcelona”. Per cert, quan ha costat aquesta campanya publicitària contraria a la llei de publicitat institucional que va impulsar l’executiu socialista?