16 de setembre 2007

Una remor profunda


Alguns cops he dit que la societat civil més organitzada i vinculada amb el món econòmic no acompanyava prou al món polític en les grans reivindicacions de país. M’autoesmeno. Durant la visita del Rei d'Espanya a la ciutat de Girona el dijous dia 13, el president de la Federació d’Organitzacions Empresarials de les Comarques Gironines, Joan Fausto Martí, va fer un discurs realista i, per tant, fonamentadament crític, molt crític, sobre el greu dèficit d’infrastructures a les comarques gironines que expressa un malestar molt profund, una remor intensa. Un discurs fet des de la independència de la societat civil que aplaudeixo i subscric. Llàstima que el president de la Generalitat, que va intervenir tot després, va fer com si sentís ploure i no es va moure ni un mil·límetre del discurs que portava escrit. El president actual de la Generalitat és un gran llegidor monòton de papers. No fets amb gaire gràcia ni nervi, per cert. Ara és un moment en que no podem defugir -partits polítics, societat civil- de la nostra responsabilitat i denunciar una situació desastrosa de les infrastructures a Catalunya, a tota ella, no només a l’àrea metropolitana. Tant és així que en l’última enquesta del CIS, el 52% dels enquestats reconeixia que l’Estat havia d’invertir més en obra pública a Catalunya. Fins i tot una majoria de ciutadans de l’Estat han superat el tòpic de la Catalunya “avara” i reconeixen que tenim problemes.