Kosovo

Dissabte de la setmana passada vam dinar a Olot amb el líder del Partit Liberal de Kosovo al restaurant la Deu. A en Pere Reixach li vaig presentar el nostre invitat com el futur president o primer ministre d’un Kosovo independent. Si en sis mesos Nacions Unides no aprova el pla Atisshari per a la independència tutelada de Kosovo, el parlament kosovar proclamarà la independència. Immediatament serà reconegut, el nou Estat, pels Estats Units i altres Estats de la comunitat internacional. Rússia s’hi oposarà. Serbia clamarà al cel, França posarà el relentí per la seva estratègica i rovellada amistat amb Belgrad. Què farà el Govern del Regne d’Espanya a finals d’any? a poques setmanes de ser convocades eleccions generals. La diplomàcia espanyola ja està preparada per una posició molt reàcia i de precaució. L’argument que esgrimeix el Govern: “la balcanització d’espanya”, expressió fins ara només utilitzada per l’ex-president revisionista Aznar. Però és que Vladimir Putin parla de Catalunya i Euskadi en les seves entrevistes per posar pressió a Europa. Kosovo és un cas molt complicat: bresol geogràfic i espiritual de Sèrbia. Més d’un 90% de població albanesa i una forta neteja ètnica de l’exèrcit serbi contra els albanesos. Quasi 200.000 persones. Al president del Partit Liberal li van matar 12 familiars durant la guerra. L’OTAN i el president Bill Clinton van fer el que no va saber fer Nacions Unides. Kosovo serà motiu de debat intern a les portes de les properes eleccions generals. I un previsible atemptat haurà enervat, aleshores, el fantasma estúpid de la balcanització.