25 de juny 2007

Apunts de política italiana

Un grup de diputats italians visiten el Congrés dels Diputats. M’encarreguen fer una ponència per explicar a l’honorable delegació la modernització de l’administració a l’Estat espanyol. Ho faig amb molt de gust. Recordo les meves èpoques de professor de Dret Administratiu. Després de la feina, en la sobretaula, diversos diputats de diversos colors polítics aventuren que hi haurà govern de Romano Prodi fins a ala tardor del 2008. Que caurà perquè no podrà aprovar els pressupostos de 2009. I que hi haurà un govern tècnic fins convocar eleccions generals coincidint amb les europees el juny de 2009. Per aleshores Romano Prodi ja no es tornarà a presentar. Com ja ha anunciat. L’alcalde de Roma, Walter Veltroni, pot ser el nou referent del pol de centreesquerra. Per Aleshores Berlusconi pot ser que també hagi fet mutis de l’escena. Qui el rellevarà com a líder? Pierfranco Casini sembla que ha fet aigües en el seu intent del tercer espai. En el fons, queda ferm el nom de Gianfranco Fini. Qui ho havia de dir fa deu anys! No és veritat que la política italiana sigui un gran embolic. És més sofisticada que l’espanyola. I ja no cal dir que la nostra, la catalana. Cosa diferent és que Itàlia està en un mal moment polític, institucional i de to vital i d’impuls econòmic. Itàlia, però, és la segona pàtria sentimental del català amb vocació mediterrània.