28 de maig 2007

La política espanyola

El president Zapatero no les deu tenir totes. Aquesta setmana hi ha Ple del Congrés i diumenge podré escriure algunes notes amb més elements. El seu sociòleg més amic feia números en l’últim Ple dels resultats de Madrid i el País Valencià: “Madrid i València ens poden fer perdre les eleccions”. I així ha estat. Hi ha una norma de conducta electoral: des de 1983 el partit que guanya les municipals guanya les següents eleccions generals. Ja veurem en aquest cas. L’avançament electoral és més remot que mai. EL PSOE necessita temps per reorientar la nau des del poder. Acabo de sentir per ràdio que el president del govern considera que el “millor per a la democràcia és quan tots pensem que hem guanyat”. Això no és el que volia. Tindrem un nou Congrés dels Diputats de majoria relativa, amb menys pes d’ERC i igual d’IU, que és poc. Un nou Congrés on CiU i PNB junts poden ser aritmèticament indispensables si ampliem la nostra força. També detecto en la política espanyola un cert cansament del ludisme polític. El curtplacisme del nou socialisme provoca una mica de desorientació i fatiga Per això el procés de pau s’abordarà de manera diferent – si deixen governar UPN a Navarra per prudència i a canvi de Canàries- poden tornar els atemptats. ETA prou que ha dit el bon dia el dia després de les eleccions amb un vídeo. També s’abordaran de manera diferent algunes lleis serrell obertes. La victòria de Zapatero està en bona mesura en les seves mans i en la capacitat de fer una rectificació i reorientar els pactes. Avui per avui, eleccions generals a l’últim moment possible: primer o segon cap de setmana d’abril de 2008.