D’aquí a una setmana se celebrarà la primera volta de les eleccions presidencials franceses. Candidats més joves competeixen per substituir la gerontocràcia encarnada per Jacques Chirac – tot energia, com confirma, mig resignada, la seva pròpia i aristocràtica esposa. Tots volen reformar un Estat de dimensions colossals, excessives, però uns ho deixen més clar que altres. M’he llegit sengles llibres de Nicolas Sarkozy i Ségolène Royal amb els seu projectes pel futur de França. Un m’ha caigut de les mans. L’altre té el risc – valent- de dir les coses amb claredat, potser fins al punt d’espantar alguna part de l’aclaparada societat francesa. A una setmana de la primera volta el setmanari The Economist ha pres partit clarament per Sarkozy en la seva portada i la seva editorial. Ja veurem. Fa cinc anys estàvem a casa d’uns amics a París – ell un home amb pis als Camps Elisis -un enarca-, ella una figuerenca dolçament afrancesada- quan van sortir a les vuit en punt la cara dels dos candidats a la segona volta, segons les enquestes No hi havia Jospin! Els establerts no entenien res! França expressava la seva irritació i les seves frustracions. Poca broma! Temps de reptes molt seriosos. Diumenge tindrem un quadre de la situació, amb François Bayrou al fons de l’escena, o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada