02 de març 2007

L'Alemanya que va sortir del comunisme


Dissabte al matí, a primera hora. Ahir em vaig llevar a casa i demà hi tornaré a ser. Ara estic a Leipzig, capital de Saxonia, Estat de l’Alemanya nova, de l’Alemanya de l’Est. El cor d’Europa. Aquestes terres van veure la batalla de les nacions de 1813 on Napoleó va començar el principi del fi de la seva hegemonia. Aquesta terra va veure com J.S. Bach era director del cor de l’església de St. Thomas, mentre composava les partitures d’una música que és arquitectura, un cert ordre de les coses i de les emocions. Aquesta terra va veure desenvolupar la seva carrera a Franz Schubert i aquí va estudiar un jove Goethe. El cor d’Europa i, tanmateix, un cor encara una mica masegat, una mica ferit pel comunisme. El nou paisatge de l’Alemanya unida, la primera potència econòmica de la UE, encara es confon amb edificis decrèpits i arquitectures horribles del no tan llunyà període comunista. Fa poc més de quinze anys que Europa va trencar les costures del Mur de Berlín. Henry-Levy ho va definir molt bé: “Aquesta part d’Europa surt del comunisme per tornar a la història”. A la capital de Saxonia ens reunim un parlamentari per Estat membre de la Unió Europea més els nous candidats a la integració, Turquia no hi és, Turquia cada dia està més lluny de la integració. Un aire de hiperrealisme recorre Europa en aquesta hora de tràfecs. A aquesta iniciativa privada d’una Fundació Americana s’hi sumen alguns parlamentaris de la jove Amèrica. Més de mil anys d’història enfront de uns tres-cents anys d’història, dues maneres diferents de veure el món i, tanmateix, compartint valors en el món que se'ns ha fet més petit.

Avui dissabte a les 3 de la tarda, com tots els divendres i dissabtes de l’any, hi haurà un concert de motets al cor de la capella, l’organista és reputat arreu del món. Hi ha qui utilitza el vol de Ryanair Girona-Leipzig per anar a escoltar els concerts de St. Thomas. Es una excel·lent idea. A St. Thomas hi ha la tomba de Bach, un lloc respectable, de culte, a tenir en compte en aquesta època on es fa passar bou per bèstia grossa.
En el cor i en els ulls dels membres nous o candidats de la EU s’hi pot veure l’empenta que ens manca als de la més antiga part de l’Europa unida. El president del Parlament de Macedònia desplega tota la seva energia perquè l’any que ve el seu país, l’únic de l’ex-Iugoslàvia que va arribar a la independència sense sang, pugui ingressar a l’OTAN i perquè l’any que ve pugui iniciar les negociacions de pre-ingrés a la UE. La il·lusió que nosaltres vam viure fa un quart de segle.