La Nit dels premis de Santa Llúcia aquest any s’ha celebrat a Girona. Un sopar molt agradable, un acte àgil, un ambient de catalanitat transversal. Catalanitat transversal però una mica ferida. Molts pensaments i intencions. La taula del costat és la taula presidencial, amb la màxima autoritat del país i un conseller adjunt. A la taula del costat n’hi ha un que pensa que arrossegarà els socialisme català cap a posicions nacionalistes. Al seu costat hi seu un home de poques paraules que està convençut que el seu partit ja ha anat massa lluny en aquest camp. Aquesta serà una de les tensions creatives de la legislatura. Crec que en sortiran guanyant les idees de l’home dels silencis. Pel que fa a nosaltres, a la gent de CiU, comença el camí de l’eixamplament, en el camp de la convergència d'idees i concepcions de la societat, totes ells modernitzadores, i també en el camp nacionalista. A casa sempre havia sentit a dir que "el dia comença a crèixer" aquesta setmana: per Santa Llúcia, un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per Any Nou...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada