24 de novembre 2006

El destí de l'oposició és tornar al govern.

Dijous al vespre és el moment més habitual de la tornada de Madrid a Girona. Avui no he agafat ni l'últim pont aeri ni el penúltim, com quasi sempre. A l'avió he acabat el llibre de Valentí Puig, La gran rutina. Un gran llibre, novel.la, amb un pessic d'assaig... dur per algunes ànimes, tal vegada. Un molt bon llibre, definitivament. Un cop a casa he pogut veure el reportatge de la cada cop menys televisió nacional de Catalunya sobre el mandat de Pasqual Maragall. Ves per on, just un reportatge clavat com el dvd de la campanya que va fer posar les mans al cap a més d'un. Però si era crònica periodística... avui s'ha vist! Segona impressió: Maragall se'n va trist i forçat d'una presidència curta i atropellada.
Avui també ha estat el dia del discurs d'investidura del candidat Montilla. No l'he pogut seguir perquè era dia de Ple al Congrés i de no parar. Demà debat amb els portaveus i votació. Aquests últims dies ja hem dit el que havíem de dir i el que molt humanament havíem d'expressar. Hem guanyat clàrament i per segon cop una aliança pressumptament heterogènea (o no?) ens ha barrat l'accés democràtic al govern. Anyway. Demà comença el dia després d'un procés de dol ben humà, absolutament humà.. Demà comença la nostra responsabilitat democràtica d'oposició (que exercirem de debó pensant en un país de debó i no pas de dibuixos animats).
Així, doncs, passem pàgina i mirem al futur. Després del mal temps ve la bonança. I sostinc que en la formació del segon tripartit hi continua havent l'ADN d'un cert desori i d'unes potencials contradiccions. Si ho fem bé, el pas per l'oposició serà curta. Ara afrontem un repte més rellevant: interpretar un país que ha canviat i representar la majoria social del país. Un país que, en bona mesura, se sent descontent de la imatge que veu quan es mira al mirall. Continuem pel camí d'allò en el que creiem i anem-ho actualitzant. L'experiència diu que la coherència porta, de curt o de llarg, a un resultat satisfactori. Pensem en generacions i actuem a setmana vista.